Català
(Castellano, English, Français debajo/follow/en-dessous)
Doncs era un rei que tenia
el castell a la muntanya,
tot el que es veia era seu:
terres, pous, arbres i cases,
i al matí des de la torre
cada dia els comptava.
La gent no estimava el rei,
i ell tampoc no els estimava,
doncs de comptar en sabia,
però amor no li'n quedava.
Cada cosa tenia un preu,
la terra, els homes, les cases.
Un dia un noi del seu regne
vora el castell va posar-se,
i va dir aquesta cançó
amb veu trista però clara:
Quan vindrà el dia en què l'home
valgui més que pous i cases,
més que les terres més bones,
més que les plantes i els arbres.
Quan vindrà el dia en què a l'home
no se'l pese amb les balances.
El rei va sentir el noi,
el va fer agafar i amb ràbia
va ordenar que li donessin
cent cinquanta bastonades,
i a la torre el va tancar,
castigat a pa i aigua.
Però el poble encara sap
la cançó de les balances,
i quan s'ajunten els homes,
rient i plorant, la canten.
Castellano
Érase un rey que tenía
el castillo en la montaña,
todo lo que se veía era suyo:
tierras, pozos, árboles y casas,
y por la mañana desde la torre
cada día los contaba.
La gente no amaba el rey,
y él tampoco los amaba,
pues de contar si sabía
pero amor no le quedaba.
Cada cosa tenía un precio,
la tierra, los hombres, las casas.
Un día un chico del reino
junto al castillo se puso,
y dijo esta canción
con voz triste pero clara:
Cuando vendrá el día en que el hombre
valga más que pozos y casas,
más que las tierras más buenas,
más que las plantas y los árboles.
Cuando vendrá el día en que al hombre
no se le pese con balanzas.
El rey escuchó al chico,
lo hizo coger y con rabia
ordenó que le dieran
ciento cincuenta palos,
y en la torre lo cerró,
castigado a pan y agua.
Pero el pueblo aún sabe
la canción de las balanzas,
y cuando se juntan los hombres,
riendo y llorando, la cantan.
English
Once upon a time was a king
his castle was in the mountain,
all that was seen was his:
lands, wells, trees and houses,
and in the morning from the tower
every day he counted all them.
The people did not love the king,
and he did not love them either,
because he knew counting,
but he had no love anymore.
Everything had a price,
the land, the men, the houses.
One day a boy from his kingdom
came near the castle,
and sung this song
in a sad but clear voice:
When will come the day when man
worth more than wells and houses,
more than the best lands,
more than plants and trees.
When the day will come when man
will not be weight with scales.
The king heard the boy,
he made him arrested and angrily
ordered to give him
one hundred and fifty canes,
and locked him in the tower,
punished with bread and water.
But the people still know
the song of the scales,
and when men come together,
laughing and crying, they sing it.
Français
Eh bien, il était un roi qu'il avait
le château sur la montagne,
tout ce qui a été vu était à lui:
terres, puits, arbres et maisons,
et le matin de la tour
chaque jour il les comptait.
Le peuple n'aimait pas le roi,
et il ne les aimait pas non plus,
il savait compter,
mais il n'avait plus d'amour.
Tout avait un prix,
la terre, les hommes, les maisons.
Un jour un garçon de son royaume
près du château il se tenait,
et dit cette chanson
d'une voix triste mais claire :
Quand viendra le jour où l'homme
vaut plus que des puits et des maisons,
plus que les meilleurs terres,
plus que des plantes et des arbres.
Quand viendra le jour où l'homme
ne soit pesé pas avec une balance.
Le roi entendit le garçon,
il l'arrêta et avec colère
il ordonna de le lui donner
cent cinquante cannes,
et dans la tour il le ferma,
puni au pain sec et à l'eau.
Mais les gens savent toujours
le chant des balances,
et quand les hommes se rassemblent,
en riant et en pleurant, ils le chantent.
No comments:
Post a Comment